Curas Auxiliares de Enfermeria - Cr3 (La pell - Catalan)

C r é d i t 3 : L a p e l l


 Qué es la pell?

La pell es l’organ amb major extensió del cos, mesura uns 2 metres quadrats i pesa entre tres i quatre kilos, forma aproximadament el 6% del pes corporal. Es la barrera del nostre organisme enfront a les agressions externes. Mantenirla en bon estat es el treball de l’auxiliar d’infermeria.

 Anatomia de la pell

Visualment, la pell apareix com una estructura elàstica i resistent, de coloració variable. Cobreix tot el nostre cos juntament amb la mucosa (membrana més fina i rosada) que es troba al nas, boca, etc.

Anatomicament, podem parlar de dues estructures:
 La pell: hi han una sèrie de plecs, com per exemple al palmell de la mà, els dermatogrifs, així com les arrugues que apareixen amb l’edat.
 Annexos cutànis: es refereix a elements que acompanyen la pell, com ungles, péls i glandules sudoriperes.

La pell està formada per tres capes: epidermis, dermis, hipodermis.

Epidermis  és un epiteli pla, estratificat i queratinitzat. Format per tres tipus de cel•lules:
- Queratinocits: són els més nombrosos, permet distingir fins a quatre capes, d’abaix cap adalt:
o Estrat germinatiu
o Estrat espinós
o Estrat granulós
o Estrat corni
- Melanòcits: cel•lules que sintetizen melanina (substancia responsable del color de la pell) Estan a l’estrat germinatiu, entre els queratinòcits.
- Cél•lules de Langerhans: situades a l’estrat espinòs, sobre tot. Relacionades amb el sistema immunitari.
A l’epidermis també podem trobar-hi receptors nerviosos.

Dermis  teixit conjuntiu que varia depenent la zona del cos, oscil•la entre 1 i 2 mm. Està separada de l’epidermis per una membrana basal. La unió entre dermis i epidermis està molt contornejada. A la dermis hi ha vasos sanguinis, nervios, terminacions nervioses lliures, cél•lules musculars i varis annexos cutanis com fol•licles pilosos, glàndules sebàcies i sudoriperes, etc.

Hipodermis  teixit conjuntiu lax, segons les zones de la pell és més o menys ric en teixit adipòs.








 Qué són els annexos cutanis?

- Glandules sudorípares  hi ha dues varietats
o Glandules sudoriperes ecrines: es troben a tota la pell, sobretot als palmells de les mans i als peus. Segreguen un tipus de suor aquosa.
o Glandules sudoriperes apocrines: localitzades en certes parts del cos com per exemple aixelles, pubis, etc. Situades a més profunditat (a vegades a l’hipodermis). Mida mes voluminosa. Segreguen un tipus de suor més espesa, olorosa, rica en greixos i pigments.
- Fol•licles pilosebacis  son invaginacions de l’epidermis. Cada fol•licle comprén tres elements
o Pels: es distrubieuxen a tota la pell, depenent de la zona el seu espesor i longitud varia. Als palmells de les mans i les plantes dels peus no hi han.
o Glàndules sebàcies: van associades a les zones on hi ha pel, però poden haver-hi també en zones on no hi ha pel com per exemple les parpelles.
o Múscul erector del pél: fibres musculars llises. Contracció sota l’efecte del fred, la por, etc. Erecció dels péls, efecte ‘’pell de gallina’’
- Les ungles: formades per cel•lules queratinitzades aplanades. Procedents de l’epidermis, anomenada matriu de l’ungla. Creixen de forma ininterrumpuda.


 Organització topogràfica de la pell

Pell gruixuda  la pell dels palmells de les mans i les plantes dels peus.
Pell fina  la pell de la resta del cos.


 Quines son les funcions de la pell? (Fisiologia)

Termoregulació  regula la temperatura de la pell, mitjançant tres sistemes:
- L’aportació sanguinia (vasodilatació i/o vasoconstricció)
- L’evaporació de la suor
- L’aïllament que proporciona el greiz de l’hipodermis i el pèl corporal.
Protecció  protegeix de traumatismes mecanics, radiacions, d’invasions de substancies extranyes i de gérmens.
Excreció  elimina substàncies.
Capacitat sensitiva  comunica l’individu amb el món exterior, permet sentir els estimuls externs.
Funció secretora  secreta greix i protegeix de la sequetat, l’aclivellament i les radiacions ultravioletes.
Funció metabólica  assegura la síntesi de vitamina D.


 Lesions elementals de la pell

Lesions primaries  son aquelles lesions que es produeixen/formen sobre pell sana. Poden ser: planes, de contingut líquid i de contingut sólid.



Lesions planes

- Màcula: lessió de la pell que és una taca plana, sense relleus. De grandaria, forma i colors variats.
- Eritema: envermelliment de la pell amb augment de temperatura local. Desapareix amb vitropressió.
- Angioma: màcula de color vermell, produida per un augment en la formació de vassos sanguinis de la dermis.
- Púrpura superficial:
o Petequies: puntiformes, no majors de 2 milimetres
o Equimosi: conegut com a cardenal, placa de majors dimensions.
- Púrpura profunda:
o Hematoma: acumulació hemorràgica a la dermis i hipodermis.

Lesions de contingut sólid

- Pàpula: lesió elevada, circumscrita, de menys d’un centimentre. Tendeix a curarse espontàniament sense deixar cicatriu.
- Nódul: lesió arrodonida, circumscrita, profunda i palpable. Major de un centimetre.

Lesions de contingut líquid

- Vesícula: lesió elevada, circumscrita, de contingut serós o hemorràgic, de menys de 0’5 centimetres.
- Ampolla: lesió com la vesícula, peró de dimensions majors a 0’5 centimetres.
- Pústula: lesió elevada, circumscrita, conté exsudar purulent de color, forma i mida variable.
- Quist: lesió de tipus cavitat, amb contingut líquid, solid o semisolid i de consistencia elàstica.

Lesions secundaries  es formen a partir d’una alteració patològica prèvia.

Lesions per pèrdua de substància

- Erosió: pèrdua de caracter molt superficial en la continuitat de la pell.
- Excoració: erosió lineal, degut al rascat.
- Clivella: apareix quan ens tallem, per exemple, les mans, degut al fred.
- Úlcera: perdua de substància de la pell que afecta fins a la hipodermis.

Lesions per modificació de les lesions primitives

- Temporals
o Escama: acumulació d’estrat corni
o Escara: teixit necròtic en forma de massa negra
- Permanents
o Atròfia: disminució o desaparició d’algun component normal de la pell
o Esclerosi: teixit conectiu dèrmic, apreciant-se pell dura que no es pot desplaçar
o Cicatriu: substitució de la dermis per teixit conjuntiu, després d’una alteració
o Liquenificació: augment de les estructures normals de la pell degut al rascat crónic.


 Patologies de la pell

- Infeccioses
o Viriques
 Herpes simple: afectació vírica, apareix als llavis o a la zona perilabial.
o Bacterianes
 Fol•liculitis: infecció al folicle pilòs
 Furòncol: obstrucció de la sortida del suor
o Micosis
 Candidiasi: infecció per candida albicans.
 Tinya: infecció per floridures.
o Infestacions
 Pediculosi: infestació produida per polls
 Sarna: produïda por un àcar.
- Tumors
o Benignes
 Nevus: piga comuna
 Lipomes: diposit de greix sota la pell
 Berrugues: tumors epitelials causats per un virus
 Papilomes: formació callosa a la planta del peu (berruga plantar)
o Malignes
 Melanoma: tumor en melanòcits.
- Altres
 Dermatitis: inflamació de la pell, associat a agents irritants com sabó, metall, etc.
 Psoriasi: alteració inflamatoria crónica a la pell
 Acné: inflamació de les glandules pilosebacies.
 Heloma: acumulació de capa córnia de la pell (callo comú)

 Patologies del cabell

- Alopècia: pèrdua del cabell per múltiples causes.
- Hipertricosi: augment de la vellositat general o local.


 Patologies de les ungles

- Onicolisi: tendencia a la ruptura d’ungles degut a la seva fragilitat
- Onicogrifosi: engruiximent de l’ungla.
- Onicomicosi: infecció per fongs a les ungles
- Onicocriptosi: penetració de l’ungla en el solc unguial.