Curas Auxiliares de Enfermeria - Cr1 (Redacció del Sistema Sanitari Espanyol - Catalan)

S i s t e m a S a n i t a r i E s p a n y o l



Abans no hi havia cap tipus de seguretat que protegis els empleats i treballadors de les adversitats (malalties o accidents laborals), a l’edad mitjana es van organitzar les cofradies (vinculades als gremis), però a partir de la Revolució Industrial, el creixement de les ciutats i l’incorporació de la dona i els nens al terreny laboral les coses només van empitjorar.
Otto von Bismark va presentar devant del parlament un projecte de Seguretat per als treballadors. Eren idees que milloraben el benestar del pacient i prevenien riscos laborals per als mateixos i estava financiat mitjançant un procediment igualitari, financiat per quotes. Es va extendre rapidament per Europa.
Després de la segona guerra mundial i devant del parlament un economista britànic (W. H. Beveridge) va presentar un sistema de reforma de la Seguretat Social. Les seves caracteristiques eren que donava cobertura per a tots els treballadors, nomes hi havia un tipus de presentacio i financiacio conjunta per cotitzacions i presupostos de l’Estat.
Per tant, hi han dos grans models sanitaris de Seguretat Social:
- Model de Bismark
- Model de Beveridge
A Espanya, es crean diferents institucions i segurs que gestionen els sistemes, i al 1963 es promulga la llei de Bases de la Seguretat Social que estableix un sistema de gestió unificat. S’elimina totalment el ‘’animo de lucro’’ , i es fan els primers pasos per a establir un sistema de prevenció y protecció sanitaria universal, entre altres coses.
Els benefisis es poden dividir en dos tipus: Regim general i regim especial. El general inclou a tots els treballadors, en canvi el especial inclou els treballados amb una activitat professional que, per diferents motius, han de ser diferenciades dels anteriors (musics, artistes, escritors, treballadors agraris, etc.)
L’acció protectora s’articula en tres arees principals: asistencia sanitaria, serveis socials complementaris i prestacions economiques. A les prestacions d’asistencia sanitaria destaquen dues situacions: la malaltia i l’accident.
Les entitats gestores de la Seguretat Social són, actualment: L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) que es l’entitat encarregada de la gestió i administració de les prestacions economiques i del reconeixement del dret a l’assistencia sanitaria, l’Institut Social de la Marina (ISM) que es l’entitat encarregada de la gestio, administracio i reconeixement del dret a les prestacions del regim especial dels treballadors del mar i de l’asistencia sanitaria dels treballadors del mar i els seus beneficiaris, l’Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO) que es l’entitat encarregada de la gestio de prestacions complementaries destinat a la tercera edat, colectius amb discapacitats i població marginada i la Tesoreria General de la Seguretat Social (TGSS) que es un servei comu per a tota la Seguretat Social. S’encarrega d’unificar tots els recursos financiers, custodiar fons, valors i credits i realitzar els serveis de recaudacio i pagament d’obligacions del Sistema de Seguretat Social.