Curas Auxiliares de Enfermeria - Cr4 (Sistema cardiovascular i limfàtic - Catalan)

A p a r e l l c a r d i o v a s c u l a r

A n a t o m i a

El cor es un òrgan buit, de forma cónica i amb la punta orientada cap a baix i cap a l’esquerre. Té la mida d’un puny.

La part dreta i esquerre mai es comuniquen.

Envà interauricular (separa les dues auricules) + Envà interventricular (separa els dos ventricles)  Septe (separa la part dreta i la part esquerre).

Les vàlvules (regulades per un sistema muscular)
- Auriculoventriculars
 Part dreta  Tricúspide
 Part esquerre  Mitral o bicúspide
- Arterials (o Sigmoidees / Semilunars)

El cor està dividit en dues meitats que no es comuniquen entre si (dreta i esquerre).
- La meitat dreta conté sang pobre en oxigenes (no oxigenada o sang bruta) procedent de les venes cafes superior i inferior
- La meitat esquerre conté sang oxigenada (rica en oxigen) procedent de les 4 venes pulmonars, que serà distribuida per oxigenar els teixits de l’organisme a partir de les ramificacions de la gran artéria aorta.


Pericardi  Envolta el cor i el recobreix. Format per 2 capes:
- Capa parietal (externa)
- Capa visceral (interna)
Entre elles, trobem un espai virtual on hi ha una secreció pericardíca.

El cor está format per 3 capes:
- Epicardi
- Miocardi  es la més gruixuda
- Endocardi

El cor poseeix una circulació propia que li aporta oxigen pel seu constant moviment. La circulació coronària comporta dues artèries coronaries que neixen de l’artèria aorta i es distribueixen per tot el cor.















F i s i o l o g i a

L’aparell cardiovascular es l’encarregat de realitzar el transport de substàncies a través de l’hemoglobina.
La vena pulmonar es l’única de tot el cos que porta sang oxigenada.

F i s i o l o g i a d e l a b o m b a c a r d í a c a

Són dos moviments cardíacs:
- Sístole  Contrau el múscul del cor.
- Díastole  Relaxació de les parets cardiaques

B a t e c c a r d í a c

Sístole auricular + Díastole ventricular  L’auricula (plena de sang) es contrau i envia la sang als ventricules. Contracció auricular. Relaxació ventricular.
S’obren les valvules i la sang passa al ventricle.
Sístole ventricular + Díastole auricular  Tensió màxima (contracció ventricular). Relaxació auricular.
Tancament de les vàlvules tricúspide i mitral per impedir el retorn sanguini.
S’obren les altres vàlvules (sigmoidees, semilunars, arterials)
Díastole general  Les auricules es plenen de sang.

Els sons del bàtec es produeixen alternativament pel tancament de les vàlvules auriculoventriculars (tricúspide i mitral), a l’inici de la sístole ventricular. I de les vàlvules sigmoidees o semilunars al final de la sístole ventricular. (Pàgina 135)

El cor mai pot estar completament en sístole, però en díastole si (díastole general).

La sang mai retrocedeix perque les venes s’estreten i el ventricle fa una aspiració quan s’obren les valvules. Per tant, no hi ha retorn sanguini.

F i s i o l o g i a d e l s i s t e m a c a r d i o n e c t o r ( d e l ‘ i m p u l s e l é c t r i c )

Pàgina 136.

El cor està innvervat per el sistema nerviós autònom i els seus dos subsistemes: simpàtic i parasimpàtic.

- Nòdul sinusal o sinoauricular: marcador del pas, quan no funciona ens poden un marcapasos per a que el cor fagi les contraccions quan es estimulat. Entre 70 i 80 vegades per minut.
- Auriculoventricular: ajuda a que el cor bategui de 40 a 60 vegades per minut. Responsable de la contracció del cor.
- Feix de Hiss.
- Fibres de Purkinje.

La contracció del múscul cardiac segueix la llei del tot o el no res, per tant, una petita exitació (la mínima), produeix una contracció màxima d’aquest múscul. Aquesta exitació te lloc al teixit nodal.

Electrocardiograma  Per fer un electrocardiograma la persona ha d’estar-se completament quieta. Técnica que permet veure les diferents ones que es produeixen per l’estimulació elèctrica del cor. Amb aquest, podem coneixer el funcionament del sistema autónom nerviós en relació amb el cor.


S i s t e m a V a s c u l a r

L’artèria pulmonar és l’unica que porta sang sense oxigenar.

Vasos arterials (artèria aorta)  Porten sang oxigenada (excepte l’artèria pulmonar), es ramifiquen en:
- Maxil•lar
- Facial
- Carotida (porta sang a tot el cap)
- Subclavia (dreta i esquerre)
- Axilar
- Humeral
- Radial
- Cubital
- Aorta abdominal  Hepatica (fetge) + Esplenica (bazo)
- Arc palmar
- Femoral
- Poplítia (passa per darrere del genoll) IMPORTANT!
- Arc plantar
- Plantar (interna i externa)
- Pedial
- Artèria renal
- Mesentèrica (budells)

Vasos venosos  Tots arriben al cor, transporten sang sense oxigenar (excepte les de la circulació menor).
La seva trajectoria és paral•lela a la xarxa arterial, però en sentit contrari, porten sang desoxigenada i carregada de substàncies de rebuig (sang venosa) fins a les cavitats dretes del cor, des d’on passaran als pulmons per oxigenar-se i convertir-se en sang arterial.
Presenten una série de vàlvules que tenen la funció d’evitar el retrocés de la sang

Vena cava superior  Venes subclàvies + Venes jugulars (cap)

Vena cava inferior  Venes renals (ronyons) + Vena suprahepàtica (fetge) + Venes iliaques (EE.SS)

Vena coronària  Envolta el cor

Pàgina 133.









S i s t e m a l i m f à t i c

Pàgina 134.

S’encarrega de retornar la limfa a la sang, juntament amb les substancies que ha anat incorporant.
La limfa està formada per plasma sanguini i globuls blancs. Contingut de cèl•lules de greix, on s’originen els globuls blancs.
Passen per uns nóduls o ganglis limfàtics (format per medula groga + teixit fibròs) que s’encarreguen d’eliminar substancies tóxiques de la limfa abans que aquesta arribi a la sang.
Es troben, sobretot: al coll, ingles, aixelles i al voltant de les orelles. El seu augment s’anomena adenopatia (gangli inflamat).
Quan a la medula groga (rica en limfòcits) arriba la limfa que conté microorganismes i es posen en contacte amb aquests limfòcits, es desencadena una resposta inmunitaria.
Aquest líquid (la limfa), es transporta fins a formar dos grans vasos, que són la vena limfàtica i el canal toràcic, aquests vasos desemboquen en les venes subclàvies, prop del cor.


F i s i o l o g i a d e l s i s t e m a v a s c u l a r

Pàgina 137.

- Circulació major
- Circulació menor


C i r c u l a c i ó m a j o r

Porta sang oxigenada + nutrients + altres substàncies. Comença al ventricle esquerre, que l’envia a l’artèria aorta, aquesta la distribueix per l’organisme. Es recull i es fa l’intercanvi, entra la sang bruta (pobre en oxigen) per l’auricula dreta.


C i r c u l a c i ó m e n o r

Permet l’oxigenació de la sang (Pàgina 137).
És l’encarregat de regular l’equilibri de calor de l’organisme.













P a t o l o g i e s c a r d í a q u e s

Pàgina 138.

- Insuficiència cardíaca
- Patologia coronària
- Angina de pit (Angor pectoris)
- Hipertensió arterial
- Arritmies
o Bradicàrdia
o Taquicàrdia
o Flutter
o Fibril•lacio
o Extrasístoles
o Bloqueigs
- Altres patologies
o Infeccioses (pericarditis o endocarditis)
o Degeneratives
o Autoinmunes (miocarditis)

Isquemia  Falta de reg sanguini

Insuficiencia cardíaca  situació en aue el cor es incapaç d’enviar adequadament la sang a la resta de l’organisme, ja sigui per una fallada com a bomba o com a múscul. Utilitza mecanismes de compensació per a no produir simptomes:
- Més freqüencia cardíaca
- Més força de contracció
- Augment de les dimensions del cor
- Augment del gruix del miocardi
Simptomes més importants: dispnea d’origen cardiac i edemes.

D i s p n e a d ‘ o r i g e n c a r d i a c

Dispnea per esforç  per un esforç, hi ha de diferents graus
- Grau I : exercici abundant
- Grau II : quan es fa un exercici o esforç moderat
- Grau III : exercici lleu, molt suau
- Grau IV : quan es presenta en repòs
Dispnea per paraxistia nocturna  Atacs nocturns d’ofec causats per asma cardíac o per edema agut de pulmó. En aquests casos, pujar el capçal del llit i posar-lo en fowler.

Patologia coronària  la més important es l’infart agut de miocardi, que es produeix per una obstrucció completa del flux de sang a una part del cor que causa la isquemia del miocardi, la mort cel•lular i, per tant, l’aturada cardíaca (no sempre hi ha). És més freqüent en homes, la causa principal de mort sobtada cardíaca. Acumulació de greix (obstrucció).
Factors de risc:
- Consum de tabac
- Hipertensió arterial
- Sedentarisme
- Diabetis
- Sobrepés
- Hipercolesterolemia
- Altres

Desfibrilació o massatge cardíac  perquè s’ha aturat el cor, sigui per el motiu que sigui.

Angina de pit (angor pectoris)  es produeix per les mateixes causes que l’infart, però l’obstrucció del vas no és completa. Els dos processos tenen un dolor localitzat al tórax (dolor precordial) que es por irradiar a altres zones i s’acompanya d’un quadre de sudoració, nausees i vómits.
El diagnostic s’estableix amb l’electrocardiograma, que mostra l’aparició d’una série d’ones especifiques d’aquest procés.



P a t o l o g i e s v a s c u l a r s

Pàgines 139 - 140.

- Arteriosclerosi  No es una malaltia simptomatica. Es forma a les parets arterials una placa formada per colesterol, greixos, plaquetes i altres substances que obstrueixen total o parcialment el pas de la sang a través d’una artèria.
o Total
o Parcial
- Trombosi  Obstrucció simptomatica d’un vas degut a la placa d’arteriosclerosi. Està molt relacionada amb la malaltia anomenada anteriorment.
o Total
o Parcial
- Embólies  Es produeixen quan un trombe es deixa anar del vas on es forma i arriba a un altre de menor calibre, al qual sol obstruir provocant una isquèmia a partir d’aquesta zona.
- Arteritis  Processos infecciosos o autoinmunes d’una artéria.
- Flebitis  Processos inflamatoris de les venes, relacionats amb multiples causes però amb molta incidència en pacients amb vies.
- Varices  Dilatacions de les venes per alteracions en el retorn venòs
- Trombosi venosa profunda  Formació de trombes en els sistemes venosos profunds, capaços d’embolitzar i acaben seguint la circulació sanguinia major fins a arribar al pulmó, on provoquen embòlies pulmonars.


P a t o l o g i e s l i m f à t i q u e s

- Amigdalitis  Inflamació de les angines, causada per una infecció virica-bacteriana.
- Elefantiasi  Obstrucció dels vasos limfàtics de les extremitats inferiors, per la presencia de filaries (provocades per les picades de mosquits tropicals). L’extremitat afectada s’infla per una excesiva acumulació de plasma intersticial que no retorna a la circulació sanguinia. Les extremitats inferiors son grosses, amb una pell molt basta i gruixuda.